Nous i millors equipaments però amb cap i una gestió participada

Recentment s'ha presentat el Pla Local d'Equipaments a la ciutadania i des de la CUP creiem que cal posar atenció en certes mancances del Pla pel que fa al seu plantejament inicial i les propostes que s'hi fan.

equipaments

1. Demografia i model de poble

Per començar, cal dir que plantejar un horitzó demogràfic de 40.000 habitants dins la vigència del Pla (2018-2027) ens fa témer una perillosa grandiloqüència en la planificació. Cal tenir en compte que ni amb la màxima construcció prevista urbanísticament Sitges arriba a aquest nombre d'habitants i que, si fos així, en 10 anys la vila augmentaria en un 33% el seu nombre d'habitants, fet difícilment assumible administrativament, en matèria de convivència i medi-ambientalment.

És precisament aquesta exageració de les xifres la que ens va portar a autèntics nyaps com la piscina municipal, el Sitges Reference o altres iniciatives i equipaments que en el present s'han demostrat infrautilitzats, mal gestionats o directament tancats; i que han representat un forat econòmic molt important a les arques municipals.

D'altra banda, caldria també estudiar quin tipus de població tindrem, el model de poble que volem i, per tant, les necessitats en matèria d'equipaments que faran falta. És a dir, si es confirma la progressiva pèrdua d'habitants arrelats a la vida associativa i cultural de la vila (previsió no desitjada per ningú però ben real), potser no seran prioritaris tot un seguit d'equipaments lligats als sectors associatiu, juvenil, esportiu i cultural que al Pla es plantegen.

És per aquest fet que cal treballar ràpidament i de manera dràstica en la política d'habitatge per posar fre a la nova bombolla immobiliària que fa inhabitable Sitges i fer que el Pla Local d'Habitatge i el Pla Local d'Equipaments treballin de la mà per garantir el «Sitges de les persones» que preconitza el govern.

Pel que fa al model de poble, cal definir si es vol un Sitges que respongui a les necessitats socials i les situacions d'emergència de la seva població o un poble que generi beneficis, majoritàriament privats, a partir de l'explotació turística i empresarial. Segons quina sigui l'elecció es prioritzaran equipaments com els habitatges d'emergència habitacional, llars d'infants o geriàtrics públics; o d'altres com un recinte firal, pàrquings o privatitzar l'espai públic per iniciatives privades.

Com que el futur d'un Sitges abonat al sector turístic i l'especulació urbanística no ens agrada ni plantejar-lo i esperem veure i viure un Sitges viu, participatiu i crític; des de la CUP apostarem per uns equipaments lligats a la vida associativa de la vila i que responguin a les necessitats dels i les sitgetanes, en especial als sectors més vulnerables.

 

2. Gestió

«No estem aquí per parlar de la gestió d'aquests equipaments.» Aquest és el mantra que repeteix el regidor Jordi Mas a l'inici de cada una de les audiències planificades per debatre el futur Pla d'Equipaments. Però, ben al contrari del que repeteix Mas, caldria començar a pensar des de ja sobre quina gestió tindran els futurs equipaments de Sitges.

Des de la CUP som molt explícits sobre aquesta necessitat. No perquè tinguem una dèria especial sobre el tema sinó perquè la gestió d'un equipament s'ha demostrat clau pel seu correcte funcionament; més enllà, fins i tot, de les seves mancances constructives, en equipament o funcionals.

Fins ara, la gestió dels equipaments existents a Sitges no ha sigut mai exemplar i això ha provocat que tinguem equipaments infrautilitzats o pràcticament desconeguts per la població, equipaments gestionats de manera privada i amb greus dèficits de tota mena i equipaments que directament cauen a trossos.

Per citar alguns exemples d'aquests equipaments mal gestionats podem parlar d'un espai amb un ús pràcticament inexistent com la sala d'actes del Casal d'Avis del Carrer Pau Casals, la privatitzada i amb greus dèficits econòmics, de manteniment i uns preus poc socials Piscina Municipal o l'Antic Escorxador, un espai que ha de renovar la instal·lació elèctrica, l'equipament audiovisual, el parquet i el seu estat de manteniment en general.

I tot això sense parlar de la insultant situació de l'antic Mercat Vell, que tractarem amb detall més endavant, i que s'ha convertit en el gran regal de l'Ajuntament de Sitges a la multinacional Bacardí.

A aquesta situació actual que es pot agreujar en el futur degut a l'augment important de població i número d'equipaments, des de la CUP plantegem la necessitat de planificar des de ja una nova i innovadora gestió dels equipaments, recuperant la seva gestió 100% pública i obrint-la a la participació de ciutadania, col·lectius i entitats per aconseguir uns equipaments realment vius i útils pels sitgetans i les sitgetanes.

Per una banda, ens cal una regidoria que centralitzi la gestió, cura i programació de tots els equipaments públics municipals per tal de vetllar pel seu correcte funcionament amb una visió completa i transversal. Per l'altra, aquesta regidoria seria l'encarregada d'activar el teixit social perquè aquest sigui el motor dels equipaments potenciant el seu funcionament, assegurant-ne un ús regular i divers i, sobretot, empoderant la població sitgetana vers la vida diària de la vila.