La Sanitat Pública, un  dels dos pilars de la democràcia i del feble estat del benestar que tenim, està sent l’objectiu principal de les retallades socials que el govern de la Generalitat de Catalunya  du a terme excusant-se en la crisi econòmica actual. Més enllà de les retallades salarials del col·lectiu de treballadors/es de la Sanitat Pública, ara ens toca ser espectadors passius del desmantellament de les millores de qualitat de serveis sanitaris pels quals s’ha treballat i lluitat durant anys.

Ja no tan sols parlem del tancament de quiròfans amb l'increment de les llistes d’espera que tants esforços es van necessitar per reduir, ni tan sols de la limitació d’hospitals dedicats a donar diagnòstic i tractament de malalties greus en un dels sistemes sanitaris punters a nivell mundial. Ara parlem del dia a dia que afecta a la majoria de ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Parlem dels serveis d’Atenció Continuada que han rebut l’estisorada en un dels pitjors moments possibles: l’estiu. Justament l’època de l’any en què els el gruix de la població en té més necessitat.

Tot plegat amb l’agreujant del fet que ja fa temps que el personal sanitari de reforç, el qual feia una labor assistencial inqüestionable i necessària, no formen part dels pressupostos de sanitat com a tal.

Les mesures que s’han pres sota la rúbrica de la «gestió» han tancat els serveis d’Atenció Continuada del Garraf, utilitzats pels ciutadans com a servei d’urgències més pròxim. Les 24 hores de servei continuat que oferien alguns ambulatoris s’ha retallat a expenses de tornar a posar l’accent en els serveis d’Urgència dels Hospitals Comarcals, com Sant Camil i Sant Antoni Abat, per a l’atenció presencial, disminuint així dràsticament tot el personal sanitari, metges, infermers i administratius que s’encarreguen de l’atenció domiciliària d’aquells ciutadans que no es poden desplaçar als centres sanitaris.

No hi ha justificació possible per a tants atacs a una part important d’allò més bàsic dels drets de la població. Patim polítiques economicistes que prioritzen les dinàmiques del mercat per sobre les economies familiars, que no comptabilitzen els guanys en salut i prevenció de malalties, ni molt menys en el benestar psíquic de l’ésser humà. Aquestes polítiques condueixen a la  frustració i a la pèrdua de confiança cap a aquells designats democràticament per a gestionar els serveis públics i vetllar pel benestar pel benestar de la societat.

La situació és encara més dolorosa si tenim en compte que les alternatives a les retallades dels serveis socials existeixen. L’aplicació d’aquestes vies suposaria la pèrdua de privilegis als principals responsables d’aquesta crisi, i això avui en dia no interessa. Els diners dels nostres impostos han de servir per garantir-nos una vida digna i no per pagar els Audi oficials, els pressupostos militars, o les innecessàries infraestructures faraòniques en desús. No ens calia un AVE infrautilitzat, però ens calen serveis mèdics i educatius de qualitat.

 Considerem que això no és més que un nou pas en el pla del duet CiU-PP en l'aplicació de polítiques neoliberals encaminades a la privatització dels serveis públics per afavorir a una minoria adinerada.

La CUP de Sitges segueix ferma en el seu rebuig de totes les retallades socials, i especialment en una tant irresponsable com aquesta cap a la sanitat, i crida a la mobilització ciutadana per exigir els seus drets.