El darrer 20 de maig, Sitges i el Garraf van viure una nova jornada de lluita de la campanya #novullpagar. El peatge dels Túnels del Garraf va quedar col•lapsat per la caravana de conductors que van acudir a la convocatòria de la campanya per denunciar un peatge amortitzat ja desenes de vegades.

Des de la CUP expressem el nostre suport a la campanya #novullpagar. Entenem la insubmissió i la desobediència civil popular com a eines fonamentals per a la transformació profunda que necessitem del nostre model social i nacional. Defensem un model de mobilitat que primi el transport públic però, alhora, no escanyi a les classes populars que necessiten el transport privat en benefici de les oligarquies econòmiques i polítiques.

En els darrers anys estem assistint a la construcció d’un model de mobilitat basat en el foment del negoci privat i no en el benefici públic, col lectiu. 

En consonància també s’ha optat per un model de gestió i apropiació privada de les infraestructures viàries. La gestió d’aquestes s’ha concedit, de manera majoritària, a empreses privades amb fortes relacions amb els partits polítics governants.  Aquest és el cas d’Abertis, un dels tentacles més valuosos de “la Caixa” que sempre ha tingut una relació molt pròxima amb CiU. Els fets ho revelen: els 2 últims presidents d'Abertis Logística son Francesc Homs i Macià Alavedra, conseller i ex-conseller de la Generalitat de CiU respectivament, l’actual Secretari del Consell d'Adminstració és Miquel Roca i el president de la companyia Salvador Alemany Mas és alhora president el Consell Assessor del Govern de la Generalitat.

Degut a les complicitats entre la classe política i les empreses concessionàries aquestes han pogut fer i desfer en funció dels seus interessos fins al límit d’arribar a aconseguir la pròrroga de les concessions de les autopistes que gestionaven de manera completament injustificada. Els motius que es van al•legar en el seu moment per justificar els peatges de les autopistes en territori català eren, entre d’altres, el pagament del cost de construcció de les mateixes. Aquest cost però ja ha estat està pagat en escreix des de fa molts anys i, tot i així, quan entre 1998 i 2004 van finalitzar les concessions, políticament es va decidir prorrogar-ne la concessió per períodes que van dels quinze als vint anys. 

L’oligarquia político-econòmica ha aconseguit beneficiar-se durant anys de la gestió d’aquestes infraestructures a costa de l’interès comú de la majoria de la població.

A més a més, cal tenir en compte el greuge comparatiu existent entre els ciutadans dels Països Catalans i altres territoris de l’Estat espanyol on la gestió és pública i, en mols casos, gratuïta. Segons diverses informacions al Principat de Catalunya el 67% de les autopistes són de peatge, mentre que a la resta de l’Estat la proporció és del 20%; a Madrid no arriba al 3,5%; a Andalusia representa menys del 13%, i a Extremadura no n'hi ha, per citar només alguns exemples. En canvi, entre el Principat i el País Valencià es recapta un 48% de tots els ingressos per peatges a l’Estat espanyol.

En el terreny de la política municipal, des de la CUP-Sitges ens vam sumar a una moció conjunta durant aquesta legislatura per demanar una baixada substancial del preu del peatge del Túnel del Garraf. Tanmateix essent realistes i tenint en compte la situació política actual a la Generalitat, entenem que els canvis reals només s’aconseguiran a base de la mobilització social tal i com s’està aconseguint a través de la campanya #novullpagar.