El pacte de govern signat a la nostra vila el passat 3 de juny suposa l'entrada incomprensible del PP al govern local. Incomprensible perquè ve de la mà d'un partit (CiU) que s'anomena “nacionalista”, i també perquè no reflecteix cap augment espectacular de vots d'aquell partit que ho justifiqui (el PP el 2007 va treure 1.018 vots i el 2011, 1.345, passant del 10 al 13%). En efecte, encara resulta més incomprensible si tenim en compte que l'”Acord de la Nova Majoria” permet a aquest partit obtenir regidories de govern per als (3) únics regidors d'aquesta formació. Sens dubte un preu massa alt i desesperat del qual el PP se n'ha sabut beneficiar.

Si entre aquestes regidories hi ha ni més ni menys que la regidoria de Comerç i Turisme, d'un pes cabdal a Sitges, la incomprensió es pot tornar indignació. I és que a més d'aquesta importantíssima regidoria també els ha correspost l'àrea de mobilitat i seguretat i també Ocupació i Iniciatives econòmiques. No està gens malament per haver tret només un 13% dels vots i tres regidors (tots tres col·locats). Una “sagaç i heroica” gesta.

I diem “heroica” gesta perquè si a més el nou alcalde, el senyor Miquel Forns, tot plegat ho fa en un acte d'investidura on s'invoca l'Estaca i el 'Diguem No' d'en Raimon la cosa ja pren un caire més que surrealista. CiU, en efecte, a Sitges i arreu del Principat està obrint les portes al PP, un partit espanyolista, que està ara mateix intentant arraconar el català a les escoles, aquí, al País Valencià i a les Illes. I cal recordar-ho, hereu del franquisme, ja que encara no ha condemnat el règim de Franco i té per President honorífic un ex-ministre franquista (algú es pot imaginar que quelcom semblant passi a Alemanya en ple segle XXI?). Allò de “sagaç” no cal ni entrar a explicar-ho.

L'esmentat “Acord” tampoc no justifica tantes concessions. En llegim el primer punt i és del tot revelador: “supressió de les societats municipals” (llegiu 'privatització'), sense matisos. I més avall, s'estableix com a prioritat la “reducció de la despesa” (per a què i qui?). Si ens fixem en les retallades que els governs de CiU han aplicat (a la sanitat pública, però a l'hora ajudant la privada, o bé a l'educació pública, augmentant sense vergonya alhora els ajuts a la privada), podem entendre a què fa referència aquesta declaració d'intencions i què pot suposar per a la majoria popular sitgetana.

S'acostuma a dir que als nous governs i als nous governants se'ls ha de donar 100 dies de gràcia. Des de la CUP de Sitges anunciem des d'ara mateix que amb aquestes credencials no esperarem 100 dies en iniciar una oposició dura alhora que responsable. Pel Sitges que volem i pels serveis socials i els drets nacionals hi serem des del primer dia.

Candidatura d’Unitat Popular de Sitges (CUP-Sitges)