Els fets que succeïen el 15 de Juny al Parc de la Ciutadella han estat sobradament comentats i tractats. Sense voler entrar en el joc fàcil i simplista de condemnar o donar suport als actes, veiem aquests fets com una ocasió perfecta per exposar breument alguns apunts sobre la realitat social del país.

La protesta del 15J ha d’emmarcar-se dins el conjunt de respostes que dóna una societat asfixiada pel sistema econòmic i polític. La protesta ha estat una forma més de manifestar el creixent descontentament social vers les institucions que ens governen. Al llarg dels últims dies hem vist moltes altres protestes, com ara les múltiples manifestacions davant cases a punt de ser desnonades, les dels mestres per evitar l’eliminació de la sisena hora o les dels metges per evitar tancament d’ambulatoris i quiròfans. Totes aquestes manifestacions són símptomes de resposta d’una societat maltractada davant el maltractador. Amb un atur del global del 20%, juvenil del 40% i una economia basada en treballs precaris i temporals, tothom que forma part d’aquesta societat pot considerar-se maltractat. I com a tals és el nostre deure enfrontar-nos-hi. 

Queda clar que la societat, amb totes aquestes actuacions de naturalesa diversa, està demostrant el seu rebuig cap a l’esdevenir de l’estat de benestar i les nostres democràcies. És l’hora també de proposar solucions. Solucions que des de molts col•lectius ja fa temps que proposem perquè la situació econòmica i política actual no és deguda a problemes concrets i conjunturals dels dies d’avui, sinó que es deu a la mateixa naturalesa de l’economia capitalista i, és clar, a una irresponsable gestió d’aquesta per part de les institucions..

Segons els últims baròmetres del CIS, la classe política ja és el tercer problema més important segons els ciutadans de l’Estat Espanyol, només per darrere de l’atur i dels problemes derivats de la situació econòmica actual. Cal que comenci un nou cicle polític, amb noves maneres de fer política per acostar-la al poble i posar en marxa una autèntica democràcia directa. Les desacreditades institucions polítiques no poden seguir mirant cap a una altra banda, i limitar-se a desligitimar els manifestants acusant-los d’anti-democràtes i violents. Rere cada protesta hi ha una disfunció seriosa del sistema que amenaça la subsistència de moltes persones.

Albert Einstein deia que “estupidesa és repetir el mateix una i altra vegada esperant resultats diferents”. I aquesta frase cèlebre, tants cops aplicada en el món de la investigació científica, és totalment aplicable també a la política. Perquè això és el que està fent la classe política actual. Davant les diferents formes d’indignació social i de protesta, la resposta dels polítics és una vegada i una altra la mateixa: anar tirant, mirant cap una altra banda, anar seguint els dictats del capital sense entrar a discutir els problemes de base del sistema i, davant l’oposició de la ciutadania, limitar-se a desacreditar-la.

Entre les múltiples propostes per enfilar una nova manera de fer política, a Navàs, municipi del Bages governat per la CUP des de fa pocs dies, ens n’han mostrat una de ben senzilla i exemplar. L’alcalde entrant s’ha rebaixat el sou mensual de 6100 euros que cobrava l’alcalde sortint de CiU a 1600 que cobrarà des d’ara. Sumem l’estalvi que suposaria una rebaixa similar dels sous de tots els parlamentaris i regidors a tots els municipis catalans. Sumem-hi l’estalvi que suposaria l’eliminació dels càrrecs de confiança. Sumem-hi també l’estalvi pel fet de canviar d’arrel les maneres polítiques, apostant per una verdadera austeritat que apropi la classe política a les condicions de vida de la ciutadania, tot posant fi als projectes faraònics o a les polítiques d’aparador. Sumem-hi també l’aposta per una política d’hisenda de distribució equitativa, etc. Hi ha moltes vies per eixugar la despesa que no passen per retallar serveis essencials per les garanties democràtiques i pels drets humans com són l’educació i la sanitat. 

 
És d’una hipocresia molt gran per part de la classe política, que ha viscut tants anys dirigint el país des de la poltrona com a nous rics que ara vegin com a única sortida a la crisi les retallades socials i que, a sobre, ens titllin d’hipòcrites a totes les persones que ens hi oposem. Però no som hipòcrites sinó responsables i honestos quan exigim desemmascarar tots els culpables de la situació global i local que patim avui dia. Desemmascarar els que (mal)governen i retallen els serveis que hem bastit amb els impostos de moltes generacions de ciutadans (CiU, en la conjuntura actual), sense considerar les múltiples vies alternatives que no volen ni valorar i que passen per renunciar als seus privilegis aconseguits només mitjançant la confiança de la ciutadania. I desemmascarar també l’oposició hipòcrita d’un PSOE-PSC que des de Madrid exigeix retallades a la Generalitat al mateix temps que des de Barcelona les critica.

Més enllà de les retallades socials d’uns i l’oposició hipòcrita dels altres hi ha moltes vies possibles. Des de la CUP tenim com a objectiu participar en la transformació de les institucions democràtiques, refent els ponts amb la ciutadania que fa temps s’han esfondrat i fent crítica coherent, no hipòcrita, d’un sistema econòmic que està demostrant dia a dia els seus fracassos en garantir una vida digna per a totes les persones que formen part d’aquesta societat.