Durant aquesta setmana molts veiem horroritzats, indignats i potser ofesos, però poc sorpresos, com la Policia Nacional agredia de manera brutal i indiscriminada a joves que es manifestaven, des de feia setmanes de manera pacífica contra les retallades que està patint l'educació al País Valencià.

Diem que pocs es poden sorprendre davant la violència policial contra el col·lectiu d'estudiants ja que és una eina recurrent dels diferents governs per marcar els límits a les legítimes protestes socials que les mesures neoliberals sempre acaben provocant.

A nosaltres aquesta violència provocada pels anomenats «cossos de seguretat», no ens és res nou, l'hem vista amb tots els colors polítics que han passat pels diferents governs autonòmics o estatals. Encara recordem les brutals càrregues dels Mossos d'Esquadra d’en Saura contra els estudiants tancats a l'UB o el violent intent de desallotjaments, perpetrat des de les oficines de interior del senyor Puig, contra els acampats a Plaça Catalunya. Ja tenim clar des de fa temps que és una eina per evitar la contestació social i l'organització popular. Una violència que mai es pagada per responsables polítics, sempre es justifica per «petits excessos» o s'acusa directament als manifestants sense aportar mai cap prova.

Però no és només aquesta la violència policial que utilitza o legitima o justifica l'Estat. Aquests dies passats vam veure com per enèsima vegada membres de la policia condemnats per tortures eren indultats per decisió política, malgrat esser condemnats per diferents tribunals. Es tracta de cinc Mossos d'Esquadra, que es sumen a tres més que varen ser indultats ara fa poc més de un any.

Una decisió que segueix demostrant com des de les diferents institucions de l'Estat és legitima la tortura i es dona cobertura legal als torturadors. No és la primera vegada, i no és només l'esquerra qui ho denuncia. Organitzacions com Amnistia Internacional, Human Right Watch o el mateix tribunal d'Estrasburg han denunciat la utilització de les tortures a l'Estat Espanyol. Una dinàmica que esquitxa a policies, responsables polítics, grups mediàtics i a jutges, tal i com recordem els catalans les tortures sota la supervisió del jutge Garzón l’any 1992.

Des de la CUP, exigim que es depurin responsabilitats tant en el cas del País Valencià, com en els diferents cassos que encara estan sent jutjats al Principat. De la mateixa manera, exigim a CiU i als responsables d’Interior, concretament al senyor Felip Puig, que no siguin readmesos els Mossos indultats condemnats per cassos de tortura. Cal posar fre a aquests residus metodològics que encara arrosseguem del règim anterior, degut entre d'altres a la manca d'una depuració realment democràtica en la policia, els estament judicials o l’exèrcit en la mal anomenada transició democràtica, i a la connivència dels diferents partits polítics.