Tots i totes sabem que la situació de submissió a l’espanyolisme del PP que vivim políticament a la nostra vila des de les darreres eleccions municipals no és un cas excepcional. Les aliances de CiU amb el Partit Popular són múltiples i afecten la gran majoria d’institucions en que hi tenen poder, ja siguin ajuntaments, diputacions, la Generalitat o la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Arreu del Principat CiU està dotant a l’espanyolisme més dur unes quotes de poder de les quals mai havia gaudit.

A Sitges hi tenim un exemple ben clar per lo proper que és a nosaltres: el PP controla les principals àrees del Govern com són comerç, consum i turisme i ocupació i iniciatives econòmiques, a més de prevenció seguretat i mobilitat. En els darrers mesos en més d’una ocasió em pogut veure com són ells qui duen el timó del Govern. L’exemple més clar per la simbologia que va comportar va ser la hissada de la bandera espanyola al nostre Ajuntament en el dia de la Hispanidad.

Més enllà de Sitges, des de les darreres eleccions al Parlament s’estan veient moltes altres situacions similars i summament preocupants. El PP amb la seva aliança amb CiU està dirigint el futur del Principat en tots els àmbits. Entre d’altres alts càrrecs CiU ha cedit a l’espanyolisme dues vicepresidències de la Diputació de Barcelona, en la qual manen plegats o la vicepresidència de la CCMA a on el PP ha col·locat a Armand Querol, aznarista i vidalquadrista declarat. A aquest personatge li ha faltat temps per exigir que es tregui el mapa del país sencer, dels Països Catalans de l’espai del temps dels informatius de TV3 i es canviï per un mapa de l’estat espanyol.

Recentment, i mitjançant un altre pacte amb CiU, el PP també ha aconseguit col·locar com a cap d’informatius de la cadena COM Ràdio a Pablo Planas, ex-director de Libertad Digital. Planas també ha estat subdirector de La Razón I de l’edició catalana d’ABC. Tres mitjans que sempre han menyspreat la el català i insultat els catalans com a poble.

L’aliança CiU-PP també s’ha establert al Congres espanyol a on recentment han aprovat l’extremadament agressiva reforma laboral i el decret per l’amnistia fiscal que premia a aquells que porten anys estafant impostos i els permeten blanquejar capital amb una retenció de tant sols el 10%.

Totes aquestes concessions a l’espanyolisme i a la dreta més rància s’han fet per aconseguir el PP com a soci preferent del Govern d’Artur Mas. D’aquesta manera va poder aprovar els pressupostos d’aquest any i ha pogut tirar endavant totes les retallades socials. La qüestió ha estat vendre el país i donar ales a l’espanyolisme per poder tenir una cadira còmode i segura a les institucions. A més d’acontentar un soci de perfil ideològic similar que li permeti a CiU aprofundir amb les polítiques de desmantellament d’allò públic com la sanitat i l’educació.

No fa gaires dies llegíem a la premsa una notícia que ens ajuda a entendre fins a on arriben els aliances entre els dos partits: l’escandalosa absolució de 2 ex-alts càrrecs d’Unió que estaven acusats de corrupció. Josep Maria Servitje Roca i Víctor Manuel Lorernzo Acuña varen ser condemnats en el 'cas Treball' per delictes comesos el 1994 de prevaricació i malversació de cabals públics. Estem parlant de dos senyors que no solament estaven acusats, sinó que estaven ja condemnats per corrupció. Tanmateix en una resolució publicada recentment al BOE i signada pel ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón, varen ser indultats tot deixant entreveure un tripijoc més del binomi CiU-PP. “Tu em cedeixes un parell de cadires ben col·locades i jo a canvi t’indulto uns ex-carrecs que tens ben enfangats”.

Aquest és el Sitges i la Catalunya de CiU-PP. El preu que està pagant CiU per monopolitzar de nou tot el poder perdut l’està portant a la concessió de multitud d’espais i de més quotes de poder que mai a l’espanyolisme. CiU està donant impulsant a casa nostra al mateix partit espanyolista que està arraconant i exercint una pressió bestial contra el català al País Valencià i a les Illes.

Malgrat tot la façana que vol aparentar CiU de cara a la ciutadania és lògicament ben contraria. Davant els micròfons es vol aparentar certa fermesa i una suposada autonomia en front el Govern de l’Estat, reclamant alguns dels milions que l’Estat deu al Principat i que ja ha avisat de que no pagarà. Tanmateix ni aquesta afirmació ha servit ni servirà per trencar ni una sola de les aliances que tenen CiU i PP arreu. Les aliances, els interessos foscos i les complicitats són massa fortes, res més importa.

La situació actual adquireix un to còmic si a més, tenim en compte tot el joc que estan realitzant amb l’electorat en relació als seus suposats “horitzons nacionals”. En aquest aspecte estan fets els genis de l’equilibri, dels eufemismes i de l’enginy. Com els millors trilers de les Rambles ensenyen i amaguen la boleta sobiranista que un dia és diu “transició nacional”, un altre “sobirania complerta” i un altre “dret a decidir”. Així aconsegueixen tenir als votants en una situació entre contents i despistats tot somiant amb un “procés de sobirania complerta” o una “transició nacional”. Res més lluny de la realitat, els fets i les aliances indiquen que l’únic horitzó nacional al que aspira CiU es que tot segueixi tal i com està en l’oasi català.