1. Demografia i model de poble

Per començar, cal dir que plantejar un horitzó demogràfic de 40.000 habitants dins la vigència del Pla (2018-2027) ens fa témer una perillosa grandiloqüència en la planificació. Cal tenir en compte que ni amb la màxima construcció prevista urbanísticament Sitges arriba a aquest nombre d'habitants i que, si fos així, en 10 anys la vila augmentaria en un 33% el seu nombre d'habitants, fet difícilment assumible administrativament, en matèria de convivència i medi-ambientalment.

És precisament aquesta exageració de les xifres la que ens va portar a autèntics nyaps com la piscina municipal, el Sitges Reference o altres iniciatives i equipaments que en el present s'han demostrat infrautilitzats, mal gestionats o directament tancats; i que han representat un forat econòmic molt important a les arques municipals.

D'altra banda, caldria també estudiar quin tipus de població tindrem, el model de poble que volem i, per tant, les necessitats en matèria d'equipaments que faran falta. És a dir, si es confirma la progressiva pèrdua d'habitants arrelats a la vida associativa i cultural de la vila (previsió no desitjada per ningú però ben real), potser no seran prioritaris tot un seguit d'equipaments lligats als sectors associatiu, juvenil, esportiu i cultural que al Pla es plantegen.

És per aquest fet que cal treballar ràpidament i de manera dràstica en la política d'habitatge per posar fre a la nova bombolla immobiliària que fa inhabitable Sitges i fer que el Pla Local d'Habitatge i el Pla Local d'Equipaments treballin de la mà per garantir el «Sitges de les persones» que preconitza el govern.

Pel que fa al model de poble, cal definir si es vol un Sitges que respongui a les necessitats socials i les situacions d'emergència de la seva població o un poble que generi beneficis, majoritàriament privats, a partir de l'explotació turística i empresarial. Segons quina sigui l'elecció es prioritzaran equipaments com els habitatges d'emergència habitacional, llars d'infants o geriàtrics públics; o d'altres com un recinte firal, pàrquings o privatitzar l'espai públic per iniciatives privades.

Com que el futur d'un Sitges abonat al sector turístic i l'especulació urbanística no ens agrada ni plantejar-lo i esperem veure i viure un Sitges viu, participatiu i crític; des de la CUP apostarem per uns equipaments lligats a la vida associativa de la vila i que responguin a les necessitats dels i les sitgetanes, en especial als sectors més vulnerables.

 

2. Gestió

«No estem aquí per parlar de la gestió d'aquests equipaments.» Aquest és el mantra que repeteix el regidor Jordi Mas a l'inici de cada una de les audiències planificades per debatre el futur Pla d'Equipaments. Però, ben al contrari del que repeteix Mas, caldria començar a pensar des de ja sobre quina gestió tindran els futurs equipaments de Sitges.

Des de la CUP som molt explícits sobre aquesta necessitat. No perquè tinguem una dèria especial sobre el tema sinó perquè la gestió d'un equipament s'ha demostrat clau pel seu correcte funcionament; més enllà, fins i tot, de les seves mancances constructives, en equipament o funcionals.

Fins ara, la gestió dels equipaments existents a Sitges no ha sigut mai exemplar i això ha provocat que tinguem equipaments infrautilitzats o pràcticament desconeguts per la població, equipaments gestionats de manera privada i amb greus dèficits de tota mena i equipaments que directament cauen a trossos.

Per citar alguns exemples d'aquests equipaments mal gestionats podem parlar d'un espai amb un ús pràcticament inexistent com la sala d'actes del Casal d'Avis del Carrer Pau Casals, la privatitzada i amb greus dèficits econòmics, de manteniment i uns preus poc socials Piscina Municipal o l'Antic Escorxador, un espai que ha de renovar la instal·lació elèctrica, l'equipament audiovisual, el parquet i el seu estat de manteniment en general.

I tot això sense parlar de la insultant situació de l'antic Mercat Vell, que tractarem amb detall més endavant, i que s'ha convertit en el gran regal de l'Ajuntament de Sitges a la multinacional Bacardí.

A aquesta situació actual que es pot agreujar en el futur degut a l'augment important de població i número d'equipaments, des de la CUP plantegem la necessitat de planificar des de ja una nova i innovadora gestió dels equipaments, recuperant la seva gestió 100% pública i obrint-la a la participació de ciutadania, col·lectius i entitats per aconseguir uns equipaments realment vius i útils pels sitgetans i les sitgetanes.

Per una banda, ens cal una regidoria que centralitzi la gestió, cura i programació de tots els equipaments públics municipals per tal de vetllar pel seu correcte funcionament amb una visió completa i transversal. Per l'altra, aquesta regidoria seria l'encarregada d'activar el teixit social perquè aquest sigui el motor dels equipaments potenciant el seu funcionament, assegurant-ne un ús regular i divers i, sobretot, empoderant la població sitgetana vers la vida diària de la vila.

 

3. Decepció i descontrol amb el Mercat Vell

El febrer de 2016 la CUP presentàvem al Ple de l'Ajuntament de Sitges una moció que contemplava el camí per la recuperació municipal del Mercat Vell a través d'obrir un procés de participació ciutadana, amb finalització aproximada a finals del 2016, per decidir els usos que havia de tenir el Mercat Vell i, si era necessari, revisar i renovar anualment el contracte amb l'empresa Bacardí per tal de que l'espai no quedes buit al transitar de l'ús privat a l'ús públic. La moció va ser aprovada per una àmplia majoria del Ple amb 14 vots a favor i només 7 en contra.

Avui, dos anys i mig després, els acords d'aquella moció encara no han estat complerts pel Govern. Ni durant el 2016 ni el 2017 es va obrir el procés participatiu i ni tant sols es va fer la revisió del contracte. A dia d'avui la situació del Mercat Vell segueix sota les mateixes condicions del contracte signat pel govern Baijet el 2010, el qual es va esgotar el 2015.

El contracte de 2010 detallava unes amortitzacions per valor de 17.905€/any a 5 anys que va avançar Bacardí per l'adequació del Mercat Vell a les activitats que l'empresa hi volia realitzar. El pagament d'aquestes obres es retornava a Bacardí a través del descompte al cànon inicial, el qual sumat al descompte per publicitat de la marca Sitges, acabava resultant en un lloguer de 9.789€ anuals (815€/mes).

L'octubre de 2015 l'actual Govern cometia dos grans errors, el primer, la renovació del contracte de 2010 sense revisar-lo i, el segon, de més magnitud que el primer, mantenir el cànon de 9.789€/any sense tenir en compte que el descompte de 17.905€ per les inversions ja estava amortitzat i per tant s'havia de deixar d’aplicar. Així doncs a dia d'avui, no només l'espai segueix cedit sota les condicions privilegiades signades el 2010, sinó que fins i tot, durant els darrers dos anys i mig, l'Ajuntament ha regalat a l'empresa un total de quasi 50.000€.

Després de no haver seguit el rumb acordat al ple per la moció de febrer de 2016, el Govern portava a la darrera junta de govern local un nou contracte de renovació d'una durada de 2 anys prorrogable anualment fins a un total de 5 anys. Aquesta renovació implica una pujada substancial del cànon de 2010, tanmateix, res s'esmenta de tots els ingressos que no s’han cobrat els darrers dos anys i mig per les amortitzacions que ja s'havien esgotat.

Una de les realitats que marca el Pla d'Equipaments i que plana en els debats fin ara realitzats és molt clara: Sitges té una gran vitalitat associativa i cultural però té una gran manca d’equipaments culturals de titularitat pública. A més, si es volgués construir un nou espai cultural, hauria de ser ubicat allunyat del centre per la manca de sòl mentre que actualment el Mercat Vell, cedit a la promoció privada, reuneix 3 grans condicions:

• És un espai públic ja edificat i consolidat al centre de la vila

• És un espai d'alt valor històric, patrimonial i arquitectònic

• És un espai ja qualificat per ser destinat a equipament associatiu i cultural

Davant de la inacció del Govern en els darrers anys i del nou contracte que ara posa sobre la taula, el posicionament de la CUP continua essent el mateix que va aprovar el ple del febrer de 2016: compromís absolut per la recuperació del Mercat Vell. Tenim el convenciment de que es tracta d'un espai necessari per la vida cultural, associativa i social de la nostra vila, el qual seria molt més beneficiós per Sitges que estigués en mans d’entitats que realment vetllessin pels interessos culturals de la vila.