El passat 21 d'octubre de 2010 es va presentar el projecte Quàlia Sitges amb unes dades d'impacte econòmic que han sacsejat el poble. Segons la consultora Advanced Leasure Services d'aquí 10 anys Quàlia haurà creat 2200 llocs de treball directes i haurà portat 1500 estudiants a la Barcelona Institute of Performing Arts (BIPA). 

L'actual consistori se la juga al «tot o res» amb Quàlia. Ha fet seus eslògans com «no es pot dir no a Quàlia» i «no es pot qüestionar Quàlia». Fins i tot ha hagut de canviar el cartipàs municipal a 6 mesos de les eleccions. Davant els esdeveniments hem trobat a faltar crítica i oposició des de la resta de les forces polítiques sitgetanes.

Des de la CUP Sitges veiem amb escepticisme aquest macroprojecte. Ho fem amb coneixement de causa, ja que la història recent de Sitges ens diu que més val mirar-se aquests grans projectes que han de revolucionar el poble des de la distància i tocant de peus a terra. No fa pas gaire encara sentíem parlar de projectes similars que mai han vist la llum, com la Ciutat del Cinema o el Parc de les Arts.

Quàlia serà un projecte que, si es tirà endavant, canviarà radicalment el poble; estem parlant de la concessió de 100.000 m² de sol públic a 50 anys vista i de la urbanització de l'última gran àrea no edificada de Sitges. És per això que creiem importantíssim que es creï un debat profund a Sitges entorn aquest projecte, fugint de posicions dogmàtiques i electoralistes.

La part del projecte que sembla més avançada és la BIPA. Aquesta universitat privada vol ser una còpia de la Liverpool Institute of Performing Arts (LIPA). La LIPA, després de 15 anys en funcionament, compta actualment amb 659 estudiants de grau, a més d'altres de màster. Segons l'estudi presentat per l'Ajuntament la BIPA assolirà en 10 anys 1500 estudiants, és a dir, ens venen que la còpia passarà la mà per la cara a l'original en 5 anys menys i tot.

Els 2200 llocs de treball directes també ens creen dubtes. S'ha dit que els ocuparan el personal de la universitat BIPA i treballadors del campus de Quàlia, en el qual hi haurà un Parc amb empreses que treballen en l'economia de la creativitat. Aquests 2200 llocs de treball ens fan dubtar si mirem altres experiències, com el Parc Científic de Barcelona (PCB). El PCB, fundat el 1997, té una superfície similar a Quàlia (96.000 m²), està reconegut internacionalment, conté 4 instituts de recerca, més de 50 empreses i més de 70 grups de recerca. Doncs el PCB proporciona en l'actualitat justament 2200 llocs de treball, així que pronosticar l'assoliment de la mateixa quantitat de treballadors (en menys anys) en un àmbit econòmic encara per explotar, com és l'economia de la creativitat i en ple temps de crisi, ens sembla que és ser excessivament optimistes.

Més enllà dels dubtes que ens genera l'informe sobre l'impacte econòmic, dubtem també de la viabilitat d'un projecte amb un pressupost de 150 ME. Han sortit a la llum grups empresarials interessats, com Montcau (que s'encarregaria de la BIPA), Vertix (l'antiga arxi-enemiga del PSC-PSOE) i Ensivest. Creiem que més enllà d'explicar la façana del projecte l'Ajuntament ha d'explicar amb transparència l'interior, els fonaments. Llevat que ens haguem marejat entre tantes dades astronòmiques, entenem que encara hi ha uns 100 ME que no se sap d'on sortiran.

Des de la CUP defensem un model de poble on es vagi des de baix cap a dalt i sempre amb la màxima transparència. Amb la planificació de Quàlia s'ha fet ben bé tot a l'inrevés. S'ha planificat tot d'esquenes al poble i les entitats, algunes de les quals ja fa molt anys que es dediquen a la cultura, l'art i la creativitat. Creiem que hagués estat més necessari primer reforçar la base cultural sitgetana (les entitats, els festivals i la nostra cultura pròpia) enlloc d'importar models estrangers.

Des de la CUP pretenem que els sitgetans i les sitgetanes coneguin la magnitud del projecte i les intencions reals que hi ha darrere, i així, amb una informació completa no propagandística, puguin valorar la idoneïtat d'aquest. Així mateix volem que s'aporti la qualitat democràtica al procés que ens ha negat l'Ajuntament.