El Ple Municipal del mes de febrer es preveia marcat, sobretot, per dos punts a debatre: per una banda la designació de la nova càrrec de confiança i, per l'altra, la moció que presentàvem sobre l'inici d'un procés participatiu que acabi amb l'elecció d'un projecte públic i municipal pel Mercat Vell després de recuperar-ne la seva gestió.

“Amb el dit, dit, dit!”

Per ordre cronològic, segons marcava l'ordre del dia, es va discutir primer (que no votar per ser un “Donar compte”) la designació de la senyora Esther Domingo com a Cap de Comunicació i Imatge, un càrrec eventual depenent directament d'Alcaldia. És a dir i perquè tothom ho entengui, la nova càrrec de confiança del govern.

Més enllà de discutir les funcions o simplement el nom que ha de tenir el càrrec com fan alguns partits, des de la CUP posem en dubte la mateixa figura de càrrec de confiança. L'elecció a dit de personal eventual fora del cos de treballadors i treballadores de l'Ajuntament és una pràctica molt habitual de temps polítics passats (l'històric de càrrecs de confiança de l'Ajuntament de Sitges és llarg) però que actualment és de difícil comprensió per la societat i més en moments de vaques magres com el que viu el municipi.

Som més crítics encara amb ERC ja que abans de conformar el govern amb CiU (ara Convergència+Demòcrates) renegava dels càrrecs de confiança. La Cap de Comunicació i Imatge és doncs un nou gripau que s'han empassat les regidores i regidor d'Esquerra.

Aprovada la moció per recuperar el Mercat Vell

El segon gran moment del Ple va ser el debat de la moció sobre l'ús del Mercat Vell que presentàvem des de la CUP.

El redactat d'aquesta moció va ser modificat per tal d'obrir el procés participatiu a diferents sectors de la vila i ampliant els terminis de creació del nou projecte per tal de no trobar-nos amb un Mercat Vell tancat sense cap ús.

Abans d'entrar en detall, volem fer una crítica als grups de Nou Horitzó, Ciutadans i PP per votar en contra de la urgència que comportava la modificació de la moció, deixant ben clara la seva voluntat de no discutir la moció, una actitud clarament contrària als valors democràtics.

Un cop superat el tràmit d'acceptar la urgència, el debat plantejat des d'aquests partits va ser d'un contingut polític molt fluix, centrant-se únicament en posar en valor l'aportació de Bacardi a Sitges: des del salvament del comerç del Carrer Major, als molts i quantiosos patrocinis que fa o la gran quantitat de gent que passa per Casa Bacardi. La moció i la CUP no ha posat mai en dubte aquests fets però els contraposem amb l'interès general i la falta d'espais que pateix el municipi.

Una crítica més absurda era la de NH, dient que Bacardi utilitza l'espai sense ànim de lucre o fent referència a l'ús passat del Mercat Vell per descartar el nou canvi, com si aquest fos un desastre assegurat. La deixadesa que patia el Mercat Vell abans de l'arribada de Bacardi creiem és més degut a la falta d'interès per part de l'Ajuntament del moment a tenir un espai realment útil, que a un "pecat original" de l'espai, incapaç d'acollir usos associatius i culturals com sembla que planteja NH.

Més enllà d'aquestes crítiques que entenem superficials, el govern i Sitges en Positiu van preferir veure amb bons ulls la moció, posar en valor els canvis introduïts i proposar noves modificacions que van ser acceptades. Alhora, com nosaltres i una quantitat important dels sitgetans i sitgetanes, entenien que el lloguer actual de 815€ al mes és vergonyós i que Sitges necessita d'espais d'ús públic i oberts a la ciutadania i entitats com el Mercat Vell.

Les modificacions introduïdes, com hem dit, es van centrar en no marcar tant explícitament un calendari de treball i en obrir la comissió de creació i seguiment del procés participatiu a entitats d'altres sectors, no només l'associatiu i el cultural.

La moció també plantejava la revisió del preu del lloguer de l'espai que Bacardi paga a l'Ajuntament per tal d'adequar-lo al mercat immobiliari.

Tot i això, des de la CUP no entenem perquè el govern va renovar la concessió per un sisè any mantenint els 815€ de lloguer, havent expirat ja les condicions del conveni signat el 2010 i amb cinc anys de vigència. De tot això n'extraiem que gràcies a la gestió del nou govern, portem mesos regalant molts diners a una multinacional com Bacardi.

Més enllà d'aquesta última crítica, estem contents perquè Sitges debatrà i podrà crear un nou projecte pel Mercat Vell i, mentrestant aquest projecte no estigui finalitzat, Bacardi pagarà un lloguer digne per l'espai que ocupa.