Un cop passada la celebració del Gay Pride a Sitges, i sense entrar a valorar els actes lúdic-festius realitzats a la nostra vila en motiu d'aquesta diada, des de la CUP volem fer unes reflexions al voltant del Dia per l'Alliberament Gai, Lèsbic i Transsexual.

Tot i que cal felicitar-se per la possibilitat de que la comunitat gai pugui celebrar uns actes que no fa gaires anys haguessin estat perseguits tant per les autoritats com estigmatitzats per la societat civil, ens preocupa la manca de reivindicació envers les encara moltíssimes problemàtiques que han d'afrontar gais, lesbianes i transsexuals. Així com l'arraconament del fet gai a certes diades o zones concretes idealitzades pensades per consumir i fer negoci aprofitant l'actual conjuntura de discriminació i imposant uns estereotips molt determinats.

Actualment, tot i els intents de fer creure superada l'homofòbia i relegar-la a actes o espais molt concrets, la realitat mostra una cara força diferent. Només fer un cop d'ull a l'ensenyament on es presenta com normativa l'heterosexualitat, a la impunitat de les constants agressions transfòbiques i homòfobes, a la dificultat per viure plenament la sexualitat pròpia arreu o a la inclusió de la transsexualitat i el transvestisme com a malalties mentals encara avui en ple any 2011.

O potser creiem que les baixes quotes de treball institucional contra l'homofòbia serveixen per a alguna cosa? Res de res, un simple treball burocràtic per tal que les coses no canviïn.  Cap interès per desarmar els llocs on l'homofòbia pren un paper amable i humorístic. Cap interès per dur a terme una educació sexual de qualitat, més enllà d'explicar què són les malalties de transmissió sexual, la píndola del dia després, i la reproducció de l'espècie. Cap interès per a deixar de tractar la transsexualitat com un trastorn psiquiàtric.

És per tot això, que cal superar l'actual context. No ens hem de conformar amb l'aspecte lúdic de racons i diades de la nostra vila com aquest Gay Pride, i cal que ens mobilitzem per tal de seguir avançant en la direcció de la total llibertat pel que respecte a la nostra sexualitat.

Cal que ens mobilitzem per fer visible la lluita contra l'homofòbia i la transfòbia, deixant clar que no estem disposades a formar part del seu model de gai o lesbiana consumista i frívol, allunyada de qualsevol mena de reivindicació social, i per a que puguem viure plenament la nostra sexualitat com vulguem i amb qui vulguem, els 365 dies de l'any i arreu. La tolerància no és alliberament, s'ha d'anar més enllà, no volem acceptació, volem una reflexió de base.

Un altre aspecte que crida l'atenció d'aquest esdeveniment és el poc respecte cap a la llengua catalana per part dels organitzadors. En aquest aspecte des de la CUP apostem perquè la promoció de la llengua catalana tingui un caire transversal, de tal manera que el català guanyi presència en tots els marcs com l'educació o l'oci i la cultura. Especialment en aquells en els quals l'Ajuntament hi col·labora ja sigui promocionant-los o cedit espais de la via pública per la seva celebració com és el cas de la Sitges Gay Pride, del qual es pot trobar informació de fins a 4 idiomes diferents entre els quals no es troba el català, la llengua pròpia de Sitges.

Candidatura d'Unitat Popular de Sitges (CUP-Sitges)