Durant els últims dies l'equip de govern de l'ajuntament ha anat presentant les dades econòmiques de l'últim any com un gran èxit fruit de la seva gestió, tot fent dels resultats econòmics el tot en la vida política i social, tal com marca el llibre d'instruccions neoliberal. En cap moment s'esmenten les conseqüències d'aquests números, tot queda en un fred full de càlcul.

En tot cas no és d'estranyar, donat que en l'últim Ple municipal va menysprear l'Assemblea pels Drets Socials del Garraf (ADSG), dient que desconeix la plataforma que agrupa més gent de la comarca en defensa dels drets socials, la qual porta 5 anys unint desenes d'entitats, va convocar la manifestació principal de l'1 de maig al Garraf i va organitzar la marxa del passat 14 d'abril pels drets socials i contra les retallades i la corrupció que va aglutinar més de 600 persones, quelcom no vist en dècades a la nostra comarca. Sí que es va preocupar, però, de retirar les pancartes de convocatòria hores després de penjar-les. Altrament, la CUP vam demanar setmanes abans del Ple que tant la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) com l'Assemblea pels Drets Socials del Garraf, entre d'altres, poguessin participar de la Comissió Mixta de Desnonaments, i hem presentat una moció de l'ADSG, així que si l'equip de govern no la coneix no és perquè aquesta no sigui visible, sinó perquè a ell no li interessa conèixer-la.

Amb l'excusa de la creació de la Comissió Mixta de Desnonaments, a més, obvia que al febrer vam presentar una moció de la PAH que s'ha aprovat a diversos municipis, la llista dels quals vam facilitar-li al govern local perquè pogués informar-se de com ho havien fet, com ens va demanar. Un cop esmenades les qüestions legals i tot i deixar clar que la moció no trepitja la tasca de la Comissió Mixta de Desnonaments, sinó que podria prendre's com un full de ruta que pot ampliar-se amb d'altres accions, el govern local atribueix a la seva creació el rebuig de la moció. Realment esperem que se li doni la importància que li cal a aquesta comissió i que els col·lectius que treballen pels drets socials siguin el motor de les mesures que es proposin. En cas contrari, havent rebutjat la moció, ens tornarem a trobar davant d'una lluita per uns drets que quedaran oblidats en el munt de les tasques per fer. Però aquest és el tarannà del nostre govern, amagar els problemes i invisibilitzar la dissidència social a les seves polítiques i les dels seus partits.

Nosaltres entenem la política com molt més que la gestió d'uns recursos econòmics, existeix tot un teixit social i laboral que depèn de la gestió política i que no es pot mesurar per les entrades i sortides de les arques municipals. Aquests números tenen una altra traducció que el govern no s'entestarà en promocionar, segurament ni l'esmentarà o més probablement dedicarà esforços a negar-la o minimitzar-la. És feina dels qui som a l'oposició recordar-la, i no per un «tacticisme» polític en el qual mai hem cregut, sinó perquè cal mostrar les mentides i les vergonyes del discurs neoliberal i els morts que va deixant a l'armari.

I quina és aquesta traducció a nivell social? Doncs per assolir aquestes xifres el govern ha dut a terme accions com tancar el Centre Obert El Rusc, deixant les treballadores al carrer i als infants sense un servei social més que necessari i que durant anys havia fet d'intermediari entre les famílies i uns serveis socials més que superats, que feia una tasca molt més enllà que la que fan les ludoteques, i que aportava un seguiment social i psicològic que permetia diagnosticar i cercar solucions a les problemàtiques dels infants i familiars.

També s'ha reduït el salari de les treballadores de les escoles bressol de la vila en uns 300 euros, quan amb prou feines superava el miler d'euros, i, per tant, deixant-les en situacions econòmiques preocupants, i tot i que degut a la seva inqüestionable professionalitat no ha repercutit en la cura dels infants, l'acció del govern local deixava unes noves víctimes dels freds números de la tresoreria municipal.

Per una altra banda, i agafant-se a les polítiques dels seus socis de govern que també amb la guia neoliberal governen a Madrid, ha reduït de manera dràstica el sou als treballadors municipals, amenaçant repetidament amb acomiadaments i majors reduccions i creant una tensió dins del grup de treballadors municipals, que en diverses vegades ha quedat palès en el Ple municipal amb protestes laborals.

També s'han dut a terme pujades d'impostos a la totalitat de la població que no s'han vist en molt anys i que afecten d'igual manera tant a aquells que més tenen i s'enriquixen amb la crisi com a la classe popular, que les està passant de tots colors per poder mantenir una llar i educar uns infants amb un cada vegada més deteriorat sistema educatiu, fruit de les polítiques de CiU i PP a nivell supramunicipal. Aquestes pujades d'impostos si fossin progressives i destinades a la millora dels serveis públics no les haguéssim criticat, però quan es destinen només a maquillar uns números ens sembla ofensiu.

Podríem estar posant diferents exemples del cost social d'aquests números durant força estona, però allò realment important és el que representen i que s'extreu de l'efusiva celebració dels mateixos, és a dir, la política al servei de l'economia, la societat rendida al full d'entrades i sortides de tresoreria, la democràcia de genolls davant els mercats i la lògica neoliberal. Aquest és el seu posicionament, afirmaran que ho marca la llei, que és la lògica imperant, però cal deixar clara una cosa: quan la llei és injusta, ataca els principis bàsics de la democràcia i posa la societat de genolls davant d'interessos econòmics, és la desobediència activa la veritable manera de fer democràcia, de defensar els interessos de la majoria treballadora, de ser justos.