En el context actual de crisi econòmica, i més concretament a Sitges, davant la situació de les arques municipals; els diferents partits polítics governants han optat per una via socioeconòmica que  al principi de la crisi semblava impossible. Han optat per seguir les tesis econòmiques neoliberals i aplicar-les en tots els àmbits possibles d'actuació.

Aquesta és una actuació lògica que intenten justificar, assegurant que es tracta de l'única opció possible. Reportant-nos a altres èpoques, a la doctrina del TINA (There Is Not Alternative) que popularitzaren Reagan i Thatcher als vuitanta, per justificar l'aplicació de mesures neoliberals en els seus països i per extensió a tot el mon capitalista. Aquestes mesures, que defensaven la necessitat d'una economia sense intervenció pública, el desmantellament de l'estat del benestar i unes estructures estatals febles, són les que ens han portat a l'actual situació de fallida econòmica.

En el 2008, davant la fallida del sistema financer la qual va ser deguda a la manca de control dels Estats sobre l'economia, els polítics del món varen cridar a la necessitat d'una major control de l'economia, de la necessitat de  re-inventar el capitalisme. Un darrere l'altre, els líders mundials renegaven més de tres vegades del neoliberalisme. Tanmateix arribà el moment d'aplicar les mesures per reconduir la situació i tots els partits governants varen tornar a agafar el manual neoliberal per aplicar mesures, que 4 anys després només han aconseguit augmentar l'atur i la misèria al  nostre país.

Aquesta situació, no només s'ha aplicat a nivell estatal i supraestatal, si no que també la podem veure a nivell municipal, al nostre propi poble. A Sitges el camí triat per el Govern per sortir de la crisi en que es troba l'actual consistori està passant per eliminar polítiques socials i serveis públics. No es qüestiona el model especulatiu que ens ha portat a aquesta situació; s’exigeixen sacrificis a la població treballadora i no pas a aquells que més tenen, o a la patronal. S’està desmantellant el teixit educatiu sense estudiar absolutament cap altra alternativa com la municipalització del mateix, ja que ampliar el capítol 1, encara que sigui a costa de reduir-ne d’altres és un pecat en la seva religió.

Amb aquesta línia d’actuació, tirant pel dret tot seguint les mateixes receptes que ens ha portat a la situació actual, l’Ajuntament està donant l’esquena a alternatives que existeixen a altres realitats. D’aquesta manera, el Govern demostra que no apliquen les polítiques neoliberals perquè són l'única opció possible, sinó per que està gravat amb foc en l'ADN polític dels partits que formen l'actual Govern.

Tampoc s’ha d’oblidar la manca de capacitat de crear alternatives per part dels partits que formaven els anterior governs i que també es varen veure temptats a seguir aquestes doctrines i optar per privatitzacions tot afeblint d'aquesta manera les institucions públiques.

Dissortadament, és qui adora la malaltia que ens ha portat a aquesta actual situació econòmica, qui ens ha de buscar el remei. Un dogma socioeconòmic que han adorat tots els partits que han governat en les últimes legislatures el nostre poble i el nostre país. Però, no és un recorregut d'un únic camí, existeixen les alternatives, només cal voluntat per buscar-les, escoltar-les i aplicar-les.