Després del Ple municipal de dilluns a la CUP-Sitges ens va quedar la sensació al cos de que pel govern de dretes local la participació dels sitgetans i sitgetanes en política té un límit quan després d'aprovar per àmplia majoria l'inici d'un procés que acabarà amb uns pressupostos d'inversions participatius, el govern en bloc i el PSC van negar-se a continuar transitant el camí de la participació amb la celebració d'Assemblees Municipals Obertes (AMO).

Les AMO volen ser una eina més d'implicació política dels i les sitgetanes, una eina periòdica i ben reglamentada amb la creació d'un síndic municipal que s'encarregaria de dirigir les assemblees i donar forma a les propostes que d'ella en sortirien. Posteriorment aquestes propostes sorgides directament des de la població s'elevarien al Ple per ser votades pels partits polítics.

La moció de la CUP que proposava la creació de les AMO va ser desestimada a partir de l'excusa de que la participació pot generar frustració entre la població, és a dir, la cantarella de sempre d'aquells qui no la volen o que la volen fins uns límits.

Aquesta eina participativa municipal o d'altres de semblants ja es duen a terme amb èxit a diferents municipis de Catalunya, sense anar més lluny a Vilanova i la Geltrú. Per tant, el govern local junt amb el PSC s'ha negat a implantar un model ben reglamentat i treballat, amb uns representants clars i que tenen ben delimitades les seves funcions i que s'ha posat en pràctica amb èxit a altres pobles i ciutats del país amb la sola excusa de que el procés participatiu pot generar frustració entre la població.

La CUP sempre en volem més i mai en tenim prou de participació i transparència. No posem límits a la implicació dels sitgetans i sitgetanes en política. La democràcia és participació, negociació, entesa i treball constant... amb frustració inclosa però també grans èxits!

D'altra banda, no volem deixar de mostrar la nostra gran satisfacció perquè Sitges tingui (encara que parcialment) uns pressupostos participatius. Aquest ha sigut un dels cavalls de batalla de la CUP des del primer dia que vam posar els peus a l'Ajuntament i que les mocions, torns de paraula i molta feina feta hagi acabat desembocant amb l'aprovació dels pressupostos d'inversions participatius ens omple de satisfacció, sobretot perquè els i les sitgetanes guanyen en poder de decisió, en transparència i es fan una mica més seva la política municipal.

Més sobre el Ple

Més enllà del debat sobre la participació ciutadana, el Ple del mes de juny va tenir poc interès i va despertar poc debat entre els diferents grups exceptuant les mocions que el grup local del PSC i la CUP vam presentar després del recent i ràpid canvi de cromos al capdavant de l'Estat espanyol.

Mentre que la moció del PSC arribava tard ja que demanava la realització d'un referèndum sobre la continuïtat o no de la monarquia espanyola, cosa que el seu mateix partit ha evitat afavorint una transició ràpida i policial; la moció de la CUP des d'un punt de vista més realista buscava la declaració de Sitges com a municipi antimonàrquic.

En aquest punt es va poder veure de nou les mitges tintes del consistori local, votant a favor d'un referèndum que és ben sabut que no es farà i negant rotundament un posicionament clar i valent contra una monarquia hereva del franquisme, militarista i hermètica.

La última moció que vam presentar des de la CUP-Sitges anava encaminada a donar suport institucional a la llei contra la LGTBIfòbia que el Parlament de Catalunya està en procés de redacció.

En un moment d'auge dels atacs homòfobs i de retallada de drets del col·lectiu LGTBI, calia mostrar el suport de Sitges vers la plena igualtat de totes les persones, estimin com estimin.